El poder de la imaginació

 

 Jordi era una cavaller jove de cabells foscos, amb una mirada tímida i un somriure enlluernador. Era un noiet que deixava bocabadat a qui el veies passar per davant seu. Però no es caracteritzava només per la seva bellesa, sinó pel seu gran cor. Sobretot era una persona honesta, un cavaller tendre, carinyos, que es preocupava per les persones que l'envoltaven i que desprenia simpatia per tots els costats.

El nostre cavaller va conèixer una bella princesa d'ulls verds qui esperava al seu príncep blau. Aquesta princesa era una noia jove molt enamoradissa. Al principi li costava una mica deixar-se conèixer, però poc a poc agafava confiança amb el Jordi, el cavaller. A la princeseta li havien fet molt de mal en el passat, és per això que ara li era molt difícil obrir el seu cor. En canvi, quan el seu cor començà a obrir-se amb en Jordi, es va adonar de que ell podria ser el seu príncep.

Al poble on ells vivien hi habitava un drac a dalt de la muntanya dins d'una cova. Quan baixava al poble tothom corria a amagar-se a les cases. El drac baixava buscant el cor de les dones joves del poble, i tot i que moltes vegades havien intentat matar-ho els cavallers del poble, mai podien aconseguir-ho.

Un dia, la nostra princesa estava passejant pels jardins del poble i de sobte va veure el drac sobrevolant pels cels. Tothom va córrer per poder amagar-se del drac. La gent corria i corria i el drac començà a descendir més i més. La princesa intentà arribar a casa seva per refugiar-se, però malauradament el drac va agafar-la i se la va emportar volant fins la muntanya on ell vivia.

Jordi que va veure com la seva princesa, a la que recordava cada nit abans d'adormir-se i sempre al llevar-se, sobrevolava agafada pel drac va agafar el seu cavall depresa i va dirigir-se cap a la muntanya del drac. La gent del poble deia que estava boig, que mai cap altre cavaller havia aconseguit matar el drac, i menys un cavaller tan jove com ell.

En Jordi va arribar a la muntanya on el drac tenia acorralada a la seva princesa, i quan aquest el va veure va llençar-se a sobre del cavaller. En Jordi sense cap por, doncs estava en joc la vida de la seva estimada, la seva princeseta a qui estimava cada dia més i més, es defensava de les flames que escopia el drac de la seva boca com podia. El drac, abatut, es va disposar a agafar a la princesa i fugir, però el cavaller veient això va agafar la seva espassa i posant en perill la seva vida va clavar-se-la al drac al llom. El drac va deixar sortir un crit de dolor i finalment va caure al terra amb una gran ferida que sagnava molt. Per sorpresa dels dos jovents, de la sang del drac varen començar a brotar roses vermelles precioses.

El nostre valent cavaller, qui no s'ha pensat ni un segon arriscar la seva vida per salvar la vida de la princesa, va tallar una d'aquestes roses i es va apropar tímidament cap a ella.

- Princesa...

- Si...? - va contestar també tímida.

- Això es per tu.



La princesa entre sorpresa i tímida va apropar els seus llavis als llavis del seu príncep agafant-lo a ell del cap suaument. Va ser un petó suau, delicat, tendre, tímid, amb somriure inclòs.

- T'estimo príncep meu. Vull estar amb tu la resta dels meus dies.

- T'estimo princeseta meva. Cap drac podrà separar-nos. Ja no em caldrà pensar en tu al llevar-me, et tindré al meu costat, és el meu somni fet realitat.